Aquesta serie de postals (16’5 x12’5cm.) pintades a l´oli va sorgir de la profunda estimació que sento pels grans pintors clàssics. Estava en uns moments de la vida en que tenia claríssim que volia pintar però no sabia cap a on tirar. Les tendències artístiques del moment eren sens dubte de pintura abstracte, però a mi em produïen una forta emoció estar davant d’un Velázquez, un Rembrandt, un Vermeer,…Voler-los copiar m´ha permès acostar-me, encara que només sigui una mica, a cadascun d´ells. El procés va ser preciós, sobretot amb Velázquez, de qui en sóc una enamorada. En una primera mirada sembla que pinti pel tema però quan t´hi acostes trobes que és una pintura abstracte; era la pintura que portava la batuta, més que el retrat que estava fent. El mateix penso de Rembrandt i Goya. De Vermeer em captivava la seva serenitat en el traç de la pintura, i en els temes que tracta, amb una llum molt particular. De Raffaello m’encanten els colors purs i alegres que utilitza en les teles de les vestimentes. I quan penses que es feien els colors ells mateixos encara és més impressionant. I és que, a més a més, pinten tan bé la condició humana que això sol els fa eterns.
