Dibuixos: Gent Gran

Cat/Esp/Eng

Durant dos anys vaig anar dos dies a la setmana a dibuixar en una residència d’avis de Piera. Havia posat molta atenció en els nens i necessitava plasmar el seu pol oposat, la vellesa.

Hi va haver moments que m’entristia veure l’actitud d’espera de molts d’ells, però ara que ja fa anys, recordo agradablement cada moment de comunicació que es va donar entre nosaltres.

La Rita em venia a demanar directament que li fes un dibuix, la Lola feia ganxet i no aixecava mai els ulls de la seva labor, l’Alfredu tenia tota l’atenció en la pintura que estava fent, el Josep estava tot el matí a la cadira amb mirada farrenya, i no va ser fins al cap d’uns mesos que va deixar que l’observés atentament per plasmar-lo al paper. L’alegre Alfonsu,  com un nen, em demanava un caramel de cafè amb llet quan em veia i es prenia amb Il·lusió que el dibuixés tres vegades!. Un altre apareixia sempre ocupat amb les seves anades i vingudes (jo l’intentava dibuixar depressa i corrents perquè m’interessava) que qüasi no es donava compte de la meva presència. I d’altres estàven allà, simplement, tres hores quiets esperant que els cridéssin per dinar. Em sembla tenir un record clar de qui estava tranquil i en pau, de qui estava com enfadat i desil·lusionat,  del que conservava Il·lusió per les petites coses i vivia el moment amb una clara serenitat,  i de tots vaig aprendre. Els estic immensament agraïda per la seva paciència. Des d’aquí siguin on siguin una abraçada per tots!.

_____________

Durante dos años fui dos días a la semana a dibujar en una residencia de ancianos de Piera. Había puesto mucha atención en los niños y necesitaba plasmar su polo opuesto, la vejez.

Hubo momentos que me entristecía ver la actitud de espera de muchos de ellos, pero ahora que ya hace años, recuerdo agradablemente cada momento de comunicación que se dio entre nosotros.

Rita me venía a pedir directamente que le hiciera un dibujo, Lola hacía ganchillo y no levantaba nunca los ojos de su labor, Alfredu tenía toda la atención en la pintura que estaba haciendo, Josep estaba toda la mañana en la silla con mirada adusta, y no fue hasta después de unos meses que dejó que lo observara atentamente para plasmarlo en el papel. El alegre Alfonsu, como un niño, me pedía un caramelo de café con leche cuando me veía y se tomaba con Ilusión que le dibujara tres veces!. Otro aparecía siempre ocupado con sus idas y venidas (yo lo intentaba dibujar deprisa y corriendo porque me interesaba) que casi no se daba cuenta de mi presencia. Y otros estaban allí, simplemente, tres horas quietos esperando que les llamasen para comer. Me parece tener un recuerdo claro de quien estaba tranquilo y en paz, de quien estaba como enfadado y desilusionado, del que conservaba Ilusión por las pequeñas cosas y vivía el momento con una clara serenidad, y de todos aprendí. Les estoy inmensamente agradecida por su paciencia. Desde aquí dondequiera que estén, un abrazo para todos!.

________________

For two years, I went to draw two days a week, in a nursing home in Piera. I had paid a lot of attention to children and needed to capture their opposite pole, old age.

There were times when I was saddened to see the waiting attitude of many of them, but now that years ago, I remember with pleasure every moment of communication that occurred between us.

Rita came to ask me directly to make a drawing for her, Lola crocheted and never looked up from her work, Alfredu had all his attention on the painting he was doing, Josep was all morning in the chair with a stern gaze, it wasn’t until a few months later that he let me watch him closely to put it on paper. The cheerful Alfonsu, like a child, asked me for a caramel coffee with milk when he saw me and he drank with Illusion that I draw him three times! Another always appeared busy with his comings and goings (I tried to draw him quickly and running because I was interested) that he hardly noticed my presence. And others were there, just for three hours, waiting to be called to eat. I seem to have a clear memory of who was calm and at peace, who was as angry and disappointed, and who kept Illusion for little things and lived the moment with a clear serenity, and I learned from everyone. I am immensely grateful to you for your patience. From here wherever you are, a hug to all!.

Maricruz.

DSC_0920

DSC_0919

Antonieta.

DSC_0923

DSC_0917

DSC_0924

Alfonsu

DSC_0951

DSC_0950

DSC_0949

AlfonsuAlfonsu.

Alfonsu

Alfonsu

Alfonsu.

DSC_0900

RitaRita.

RitaRita.

DSC_0907Manuel.

DSC_0911

DSC_0912

DSC_0910

DSC_0916

DSC_0915

DSC_0922

DSC_0918

DSC_0929

DSC_0925

Paquita

Paquita

Angelina

Angelina